Publico - Pravda?
John at Iberian Notes has a post about the new national newspaper, Público, which launches tomorrow. Apparently, El Mundo (that reasoned, impartial organ) reckons that Público will be "clearly to the left of El País". I'm not sure what this means, given that El País isn't a particularly left-wing paper (it has some pretty radical columns from time to time but nothing as extreme as you'd see in El Mundo).
John's clearly worried about Público. His response: "Great, just what Spain needs, another America-bashing Zap mouthpiece spouting sustainability, solidarity, and surrender". Right, because sustainability and solidarity are such malevolent forces in the world today. The only problem I have with my sustainable solidarity is when it gets in the way of my surrender. Or is that the other way around? Sounds like I should stick to El Periódico.
Share ThisComments
3 Responses to “Publico - Pravda?”
Leave a Reply
"El Periódico" as a source of reference? I wouldn't be so confident, I'd have thought it was the unofficial mouthpiece of the PSOE in Catalonia and in fact a pretty dumbed-down version of El País.
Incidentally, a couple of days ago El Periódico came out fairly and squarely in defence of King & Country (Spain, in case anybody wondered) with an editorial lambasting both Catalan journalists and politicians for their lack of patriotic fervour and failing to straightforwardly condemn the recent burning of photos of the King & Queen of Spain in several Catalan towns…rather odd for a paper that fancies itself as a left-wing daily, don't you think?..but then they were just doing their job by merely writing copy on cue. Just a couple of hours before, Zapatero -speaking from New York- had read the riot act to all mainstream Catalan parties for being too lukewarm with the radicals.
23/9/2007 EDITORIAL
El fals debat sobre la Corona i Catalunya
L'opinió del diari s'expressa només en els editorials. Els articles exposen postures personals.
El lamentable episodi de la crema a Girona de fotografies dels Reis, en protesta per la presència de Joan Carles en un acte a aquesta ciutat, ha estat interpretat per la premsa més escandalosa com un signe inequívoc que una perillosa onada antimonàrquica s'ha aixecat a Catalunya. Es tracta d'una exageració més, però que afecta un punt molt sensible perquè té relació amb l'estabilitat institucional i amb la cohesió territorial. És cert que els que van cremar aquestes fotografies són una minoria radical que té una actitud que no és de cap de les maneres extensiva a la majoria social, inclosa aquella part que, de manera legítima, té sentiments o militància republicans. Però, un cop dit això, també cal subratllar que la condemna d'aquests fets i, en general, la defensa de la forma d'Estat que preveu la Constitució democràtica vigent han estat tèbies tant per part dels partits polítics catalans com pels creadors d'opinió.
La Corona disfruta a Catalunya, tot i els silencis de l'establishment local, d'un gens menyspreable grau de popularitat. En qualsevol cas, no és cap problema, per més que algunes minories s'entestin a fer-nos-ho creure. El rei Joan Carles ha estat un important defensor de l'autonomia en l'època democràtica, en la qual Catalunya ha obtingut les més altes quotes d'autogovern de la seva història. Però també ha estat respectuós amb la cultura catalana i un eficaç promotor de grans iniciatives, com els Jocs Olímpics del 1992. Finalment, les empreses catalanes han tingut sempre la complicitat de la Zarzuela. No s'entén, per tant, que siguin molt pocs els que defensin en veu alta l'estabilitat i prosperitat que ha donat a la gent d'aquest país l'actual sistema institucional. La ten- dència cap als missatges radicals –en contra de la nostra tradició– que ha mostrat la política catalana els últims anys també incideix en l'absència de veus a favor d'una institució moderadora per definició.
Alguns casos recents, com per exemple el de la revista El jueves, que han acabat per desgràcia als tribunals, no ajuden a mantenir una relació desacomplexada entre Catalunya i la Monarquia. Però admetem que correspon als jutges dir si cremar fotos dels Reis al carrer és condemnable. És clar, com a mínim, que els que practiquen aquestes formes de protesta no ajuden a la convivència pacífica, per més que hi hagi persones que els riguin les gràcies.
That is interesting, thanks! I should add that no one paper is my frame of reference… but on party political issues, El Periódico doesn't seem any more PSC/PSOE fixated than - say - El País or La Vanguardia. I hadn't seen this editorial, though, and it does leave a rather bad taste in the mouth.
nice